9 d´abril : USAP-Toló, la festa del rugbi català

Barça i USAP presenten la Festa del Rugbi Català

L'esdeveniment tindrà lloc el proper 9 d'abril i enfrontarà la USAP i el RC Toulon

---

El proper 9 d’abril se celebra a l’Estadi Olímpic Lluís Companys el partit de quarts de final de la Heineken Cup entre la USAP i el RC Toulon. El partit serà no només un esdeveniment esportiu de primer nivell, sinó una veritable festa del rugbi català, en què s’uniran tots els territoris de parla catalana a Barcelona. El president del FC Barcelona, Sandro Rosell, el president de la USAP, Paul Gozé, el president de la Federació Catalana de Rugbi, Ignasi Planas, i el directiu responsable de les seccions no professionals, Ramon Cierco, han presentat als mitjans de comunicació la Festa del Rugbi Català.

 Esport, família i catalanitat al Lluís Companys
Sandro Rosell ha explicat que el partit que acollirà l’Estadi Olímpic Lluís Companys és més que un partit: 'És un esdeveniment amb tres eixos bàsics: l’esport, la catalanitat i la família. L'esport perquè és la unió entre el rugbi, el futbol i tots els esports que tenim al Barça. És també una festa a la catalanitat perquè els dos clubs representen la catalanitat d’una manera claríssima. I finalment una festa de família perquè volem que famílies senceres gaudeixin d’aquesta festa'. El president blaugrana ha afegit que es tracta d’un acte “que fa que el Barça sigui més que un club”,  ja que demostra que el Barça va més enllà de la participació en competicions esportives.

El rugbi català farà història
Paul Gozé, president de la USAP, ha destacat la 'importància històrica' de celebrar el partit a la Ciutat Comtal, però, sobretot, la vinculació amb el FC Barcelona: 'Jugar aquest partit a Barcelona és important i històric, ja que permetrà que Catalunya s’identifiqui amb el rugbi i amb la USAP i viceversa. Però encara ho és més fer-ho en agermanament amb el Barça. És el club de tot Catalunya i això és molt important per a nosaltres'.

El rugbi català també està d’enhorabona. Així ho ha expressat Ignasi Planas, president de la Federació Catalana de Rugbi: 'Serà un esdeveniment rugbístic mai vist, una jornada històrica per al rugbi català perquè es fa de la mà del Barça, la institució esportiva més important del país, i de la mà d’un club amb tradició, potència i ganes de créixer al nostre país com és la USAP'.

Adquisició d’entrades preferencial per als socis
A partir del dia 11 de març i fins al 14 els socis del FC Barcelona tindran accés preferencial a la compra d’entrades per al partit del dia 9 d’abril. El dimarts 15 de març el procés d’adquisició de localitats s’obrirà al públic en general. Les entrades es podran aconseguir mitjançant el lloc web http://www.usapabarcelona.cat/ i tindran un preu que oscil·larà entre els 9 i els 69 euros. Els socis de l’Òmnium Cultural i els afiliats a la Federació Catalana de Rugbi (entitats coorganitzadores de l’esdeveniment) gaudiran del mateix dret preferencial de compra que els socis del Club.

Un partit amb lloc web propi
Per donar suport al partit, el Club llança a partir d’aquest dilluns 28 de febrer, en col·laboració amb la USAP, el lloc web d’aquest esdeveniment, adreça en què es pot trobar més informació sobre aquesta jornada. A més, en aquest web tots els aficionats al rugbi i els aficionats barcelonistes podran trobar una àmplia informació sobre el partit, amb promocions exclusives incloses, articles sobre història de la USAP i la seva identitat catalana, així com un ampli seguiment de l’actualitat dels dos equips que s’enfronten. També està previst promocionar una sèrie de continguts audiovisuals que uneixen tots els equips professionals del Barça amb la USAP.

Un esdeveniment 2.0
El FC Barcelona i la USAP treballen conjuntament a les xarxes socials per incentivar la participació dels aficionats a través d’una etiqueta per promocionar el partit: #usapfcb. Aquesta etiqueta és la que faran servir els canals oficials del Club per promocionar el partit, així com tots els usuaris a Twitter i Facebook que vulguin participar arreu del món del partit del principal equip de la Catalunya Nord.

ISLANDIA 2a parte

Islandia no, Magreb sí

Las movilizaciones en Islandia no pueden ser presentadas por los medios con simpatía, sino con preocupación.

 ( edición en papel de El Periodico de ARAGÓN )


Siguiendo con la cuestión que abordaba hace unos días, la silenciada revolución islandesa, que ha supuesto un vuelco en el panorama político de esta pequeña nación europea, hay que preguntarse cuál es el motivo de que un hecho de estas características no haya tenido reflejo mediático, mientras que cada día nos desayunamos, comemos y cenamos (TVE ha llegado a tener tres periodistas en El Cairo) con los sucesos del Magreb, con las revueltas populares de Túnez, Egipto o Libia.

Vaya por delante que entiendo que lo normal es lo que está sucediendo, informativamente hablando, con el Magreb, es decir, que sucesos de tal transcendencia sean recogidos por los medios. Lo que resulta sorprendente, desde esa presunta objetividad de los medios, encargados, en teoría, de contarnos lo que sucede, es el silencio que se cierne sobre Islandia. Porque, si en Islandia ocurren cosas, ¿por qué no nos las cuentan? Por ello, me atreveré a proponer una hipótesis explicativa.

El tratamiento que los medios están realizando de los acontecimientos del Magreb subraya que son movilizaciones de carácter democrático contra regímenes de carácter autoritario. No vamos a entrar ahora a valorar que, de la noche a la mañana, regímenes amigos, y en algunos casos puestos como ejemplo, véase Túnez, se hayan convertido en feroces dictaduras a las que ese faro de la libertad y la democracia que se llama Occidente exige respeto a los derechos humanos y libertades. No vamos a hablar de ello, ni de esa hermana monarquía marroquí, tan amada por nuestra Corona. Lo que sí voy a subrayar es que se describen las movilizaciones como movilizaciones de ciudadanos, se ha dicho textualmente, que "quieren ser como los europeos".

Es decir, somos tan magníficos que todo el planeta desea ser como nosotros. Resulta difícil saber con qué objetivos se mueven las masas en el Magreb, incertidumbre que, en el fondo, carcome a nuestros gobiernos. Sin duda, los proyectos políticos serán diversos: desde islamistas radicales hasta liberales, pasando por comunistas, nacionalistas, etc. Pero el mensaje mediático es claro: quieren ser como nosotros. Es una manera de subrayar lo afortunados que somos, pues no tenemos que recurrir a poner en peligro nuestras vidas para alcanzar la libertad: ya somos libres. Tanto, que somos la envidia del planeta.
Podemos continuar con nuestra siesta democrática, abismados ante la televisión, y decidir con tranquilidad, y muy democráticamente, quién nos representa en Eurovisión o si la mano del defensa en el área fue o no penalti. ¡Vote, vote usted!

Las movilizaciones en Islandia, ésas que se han cargado dos gobiernos, que han exigido el encarcelamiento de los jerifaltes económicos del país, que se han negado a asumir las deudas de los bancos, que han promovido una asamblea popular para redactar una nueva Constitución, que han dado un corte de mangas al FMI y a los mercados, esas movilizaciones no pueden ser presentadas por los medios con simpatía, sino con preocupación. Porque subirían al escenario a un pueblo que, lejos de doblegarse, de asumir deudas ajenas e imposiciones irracionales, ha dicho basta.

El efecto de imitación que provocan los medios es brutal. La televisión estuvo en el centro de las revueltas de los países del Este, que comenzaron a imitarse los unos a los otros; lo ha estado en las revueltas del Magreb, con los efectos que estamos advirtiendo. Por eso es preciso silenciar a Islandia, o poner sordina a las diez huelgas generales de Grecia, no vaya a ser que a los europeos nos dé por pensar que, hombre, igual tienen razón los islandeses y ya vale de que nos tomen el pelo. Y empezáramos a reunirnos en las plazas, y a coger cacerolas, y a decirles a los Tanto-monta-Monta-tanto (PP-PSOE-CIU-PNV-PAR-CC) que hasta aquí hemos llegado.

Aquel volcán islandés de nombre impronunciable, aquel que llenó Europa de cenizas, sirve de perfecta metáfora para lo que acontece. El volcán político del norte debe ser silenciado, pues su nombre --no recuerdo bien si es democracia o participación popular--, en nuestras geografías políticas neoliberales, resulta impronunciable. Es preciso borrar las huellas de su erupción.

Profesor de Filosofía. Universidad de Zaragoza