L'independentisme es multiplica per tres a Catalunya en només deu anys

I ho diu un estudi fet per espanyols gens sospitosos de defensar la independència catalana, i elaborat abans de la sentència sobre l'Estatut -i la manifestació que va portar un milió i mig de catalans a protestar al centre de Barcelona- , un fet que previsiblement va fer augmentar el nombre de partidaris de la sobirania.

De totes maneres, no oblidem que a la resta del món la pregunta seria:
                                   Independència SÍ o NO ? ,
enlloc d´aquesta barreja d´opcions confuses ( federalistes, autonomistes, pro-espanyols..) a que ens tenen acostumats per evitar la pregunta real.

Aqui teniu un resum de la notícia :

Un estudi de la Fundació Carulla i Esade mostra un creixement del sobiranisme del 8% al 21% · Els suports a l'autonomia davallen en un 22%

Els debats i les polèmiques sobre l'encaix de Catalunya amb Espanya han acabat per comportar una radicalització de les postures polítiques dels catalans. Així ho diu un estudi sobre els valors fet per la Fundació Carulla i Esade, que exposa que l'independentisme s'ha multiplicat per tres a Catalunya en només deu anys, un 13% més. D'aquesta manera, del 8% de ciutadans que apostava per la independència de Catalunya l'any 2001 s'ha passat a un 21% en l'actualitat.

---

Segons l'estudi, menys d'un terç dels catalans donen suport a l'opció autonomista, mentre que l'independentista supera ja l'opció federalista.

El catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat de Deusto Javier Elzo i el director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d'ESADE, Àngel Castiñeira, han estat els encarregats de dirigir aquest projecte que es realitza per tercera vegada a Catalunya.

DADES DE L'ESTUDI:

•    L'autonomisme ha passat d’un 49% a un 27% en 10 anys.

•    L’espanyolisme ha passat d’un 18% a un 24% en 10 anys.

•    L’independentisme ha passat d’un 8% a un 21% en 10 anys.

•    El federalisme ha passat d’un 25% a un 20% en 10 anys.

Elzo s'ha referit a la catalanitat a la presentació de les dades, explicant que no està relacionada "amb la sang ni amb el bressol", sinó que es tracta d'un catalanisme de "convicció", de la voluntat de ser catalans. L'enquesta, però, es va fer abans de la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut d’Autonomia català.

El 45% dels catalans votaria a favor de la independència
"L'independentisme català és afectiu i sociocultural", ha manifestat el catedràtic, que l'ha comparat amb el basc, "més històric i polític". "Amb les dades actuals, el 45% dels catalans dirien que sí a la independència", s'ha atrevit a quantificar Elzo.

L'enquesta, realitzada a 2.000 persones i que es va tancar abans de la sentència del Tribunal Constitucional, mostra també una considerable davallada dels suports a l'autonomisme, que passa del 49% al 27%, un terç dels enquestats, mentre que les postures que aposten per reforçar els vincles amb Espanya s'han incrementat en un 6% arribant fins al 24%.

En tan sols deu anys l'independentisme a Catalunya ha crescut 13 punts. La Fundació Carulla i Esade han publicat aquest dimecres un estudi on així s'especifica, encara que, les xifres, podrien ser més elevades si l'enquesta s'hagués tancat després de la sentència sobre l'Estatut realitzada pel Tribunal Constitucional. El sondeig, realitzat a 2.000 persones, deixa veure un augment rellevant dels catalans que donen suport a l'independentisme. D'aquesta manera, el 8% de ciutadans que apostava per la sobirania del país l'any 2001 ha donat pas a un 21% actualment.

L'autonomisme davalla un 22%
Per la seva banda, els partidaris de l'autonomisme català davallen un 22% i es situen en un 27%, molt lluny del 49% de fa una dècada. L'autonomisme també ha cedit terreny, però no tant, en favor dels que volen un vincle total amb Espanya, que han passat del 18% al 24,7%.

Els catalans suspenen la política
L'estudi també destaca el descrèdit creixent de la política. En deu anys, la valoració de la política ha passat d'aprovar amb quasi un 6,5 a suspendre amb un 4,95. Comparada amb institucions, governs, ONGs, premsa i altres organismes, la política és la que obté la pitjor nota.